Cos diferit

Ombra afaitada dins 
d'un espill penjat 
de la paret groga 
d'una habitació bruta
d'un hostal lleig
d'una ciutat crua 
que no conec, 
que no ens coneix,
digues:
per què te'n vas
per què no he fugit 
perquè et mire encara, nua,
des del llit?

Sinéad

No la cançó perfecta, però tampoc el crit. 
Als humans, la invocació. A Déu, un ajust en la comptabilitat: 
la reintegració, la devolució dels béns divins és necessària, l'acció 
veritablement purificadora, l'embranzida, l'apocalipsi
del llast, la rehabilitació dels actors sagrats, l'autèntica castració
dels toxicòmans addictes a l'hòstia, el vòmit terminal 
de les boes constrictor embafades amb vedells d'or.



Si no culls

M'assec i espere.
Plou a les antigues andanes.
Sentor de rovell.
S'atura el temps en les sabates
dels passatgers que corren; perden
el temps perquè pensen que perden
el tren.
L'estació és un lloc perfecte per a mirar la gent que es mira
el mòbil. Qui els estima? A qui estimen? Jo estime
el meu avi. Contemple un toll i el recorde...
Irene, si no culls, espigola.