Lleó i Sagitari
(a J.)
Voldries tibar l'arcsense trencar el fil, sense dianes, sense verí
a la sageta.
I ferir.
Voldries l'arpa de l'arquer,
un franc arpegi del món entre les bagues
de la veu.
La música eloqüent després
de la ferida.
sense trencar el fil, sense dianes, sense verí
a la sageta.
I ferir.
Voldries l'arpa de l'arquer,
un franc arpegi del món entre les bagues
de la veu.
La música eloqüent després
de la ferida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escriu...
Conec el comboi,
els aparadors i els ulls
que em voldrien bruixa
o fada, puta
o sirena, però jo sóc la temerària
abella que brunz a la vostra esquena
i després fuig, lluny
dels camins despullats de timó
o de romer.
No sabeu qui sóc.
No sé qui sóc.
La meua mel és d'una flor
que a penes existeix.
De "Prenadal a València".
Calaixos
-
►
2010
(14)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(16)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(16)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
quan tibes l'arc no pots estar segur d'on anirà la sageta
Per totes les paraules que estan per escriure... Salut!